L'Esglèsia

ELS TEMPLES

La vista actual de l’Església de Tavernes, pot fer-nos pensar que el seu passat és molt recent, ja que la seua creació data d’1.948. No obstant açò, les arrels d’aquesta, van més enllà, com a continuació podem comprovar. El passat històric-religiós de Tavernes ho trobarem en la seua Ermita, anterior a 1.631, i molts han sigut els successos que han donat lloc a la creació de l’actual Temple. En la memòria dels majors del poble queden els records del passat casino, utilitzat com a lloc de culte, i fins i tot de la devastació del temple anterior durant la Guerra Civil Espanyola, però potser siguen necessaris aquestes petites anotacions per a conèixer una mica més de la història del poble de Tavernes.

L’ERMITA DE TAVERNES

En els seus orígens Tavernes tenia una petita ermita dedicada a la Santíssima Trinitat, on el Rector de la Parròquia de Sant Lorenzo de València, a la qual pertanyia en part (una altra part pertanyia a Carpesa), celebrava missa. Altres dos altars componien l’Ermita, un d’ells dedicat al Santíssim Crist, i l’altre a La nostra Sra. la Puríssima Concepció. Amb el pas dels anys es van ser adquirint imatges, que passarien als temples posteriors, entre les quals destaca la del venerat Sant Roque, patró del poble. Així mateix es va construir una petita capella per a la Comunió i a la espadaña (campanar d’una sola paret, en la qual estan oberts els buits per a col·locar les campanes) se li van afegir dues campanes.

LA CONSTRUCCIÓ DE LA NOVA PARRÒQUIA

La construcció de la nova parròquia, donat el creixement de la població del lloc, es va concedir en 1631, per Decret del Vicari General de l’Arquebisbe Fra Isidoro Aliaga. I el 8 de Desembre de 1695, es procedeix a la benedicció de la mateixa, la imatge principal de la qual seguirà sent la Trinitat, que presidia l’Altar Major. El temple tenia una superfície aproximada de 274 m2, a les campanes de l’ermita, se li añadío una més, i amb el temps fué decorant-se l’interior, amb el retaule de l’Altar Major, realitzat per l’escultor Nadal Climent, un quadre de Juan Bautísta Conchillos, per al Sagrario, etc.
Ja en 1795, celebrant el centenari de la construcció del temple, es va decidir la construcció de la Capella de la Comunió, en una xicoteta dependecia situada al costat esquerre del presbiteri (Altar Major).
L’estructura de l’església era d’una sola nau, d’estil neoclàssic, amb decoració churrigueresca. Tenia quatre altars laterals, dedicades respectivament a la Verge del Rosario, la Puríssima, la Verge del Carmen i finalment al Sant Crist. En l’entrada del Temple, a mà dreta es trobava l’escala d’accés a la espadaña (campanar), i en el buit d’aqueixa escala estava la imatge de Sant Roque. A mà esquerra, es trobava la pila baptismal i una imatge de la Divina Pastora.
La composició central, en el presbiteri va seguir presidida pel misteri de la Santíssima Trinitat, a dreta la imatge de San José i a la seua dreta l’entrada a la Capella, amb dos grans llenços que adornaven les parets laterals, signats per Vidal Cornella (1923).

LA DESTRUCCIÓ DEL TEMPLE

Dues grans devastacions van acabar amb el temple. La primera d’elles amb la invasió francesa, en 1811, saquejant així l’Església,destrossant imatges i el púlpit, únicament l’Altar de la Capella de la Comunió va sobreviure al setge. Els actes de culte van ser suprimits fins a l’any següent, i en 1815 van acabar la reconstrucció del lloc.
No obstant açò, la Guerra Civil Espanyola (1936-39), va acabar amb el temple totalment, només va deixar en peus la Sagristia. Es van salvar algunes peces d’aquest terrible succés, entre elles, la Custòdia del Santíssim Sagrament, que actualment es considera l’objecte de culte més antic que es conserva (data del segle XVIII).

EL TEMPLE PROVISIONAL

Després de tres anys en els quals el culte públic va estar surpimido, i proclamada la pau l’1 d’Abril de 1939, es reestableció la llibertat del culte catòlic, en aquesta situació , el poble de Tavernes es va trobar davant la disyuntiva de no tenir el lloc per a celebrar aquests actes. Per tant com a solució provisional es va utilitzar l’antic Casino, creat en 1931, com a local social de la Societat de Socors Mútuos “L’Altruista”, situat en l’actual Plaça de “Els Germaníes”. Durant 9 anys va servir com a seu provisional.

LA NOVA ESGLÉSIA

El 28 d’Agost de 1948 va eixir la comitiva , per a beneir la nova Església. El seu emplaçament actual serà així més centrico, enfront de l’Ajuntament, i el Casino, en el qual s’havien celebrat els Oficis durant el període anterior.
Del projecte del temple es va encarregar l’Arquitecte Diocesà D. Manuel Peris Vallbona. Uns anys més tard, en 1691 es inagura el presbiteri, del que destaca el gran mural, realitzat pel conegut pintor valencià, Luis Domingo García. De la mateixa època són les portes de l’Atri.
Posteriorment, Vicente March, prestigiós orfebre valencià, realitze el Sagrario, que avui presideix la Capella. Es van realitzar les obres per a la construcció del campanar (1.965-1.969), de 35 metres d’altura. I ja en els anys 80 la creació de la Capella del Sagrario, amb una preciosa talla del Crist. Únicament, va quedar com a assignatura pendent l’obra de la façana, per a la qual es va triar com a Arquitecte a D. Vicent Hurtado Montañana, veí de la localitat. que la seua inaguración va tenir lloc en 1987.

Fonts utilitzades:

  • Romero Torres, Francisco. Tavernes Blanques i la seua Parròquia de la Santíssima Trinitat
  • Diccionari de la Real Acadèmia Espanyola.